POBLE DE MURALES DE GURYONGPO

A les costes de Guryongpo a Pohang, a la província de Gyeongsang del Nord, vivia una petita i simpàtica haenyeo anomenada Soeun.

Soeun estimava molt aquest poble ple de l'olor del mar.

Sentir les onades trencar li feia bategar el cor, i mirar el mar li dibuixava un somriure a la cara.

L'àvia de Soeun era la haenyeo més famosa del poble.

Tot i que ara té més de cent anys i ha deixat de bussejar, va passar més temps amb el mar que ningú altre.

L'àvia agafava la mà de la Soeun i li ensenyava els noms de cada criatura marina.

L'àvia sempre explicava històries com aquesta sobre el mar. Gràcies a ella, la Soeun es va fer amiga de l'oceà fàcilment.

Soeun era coneguda a tot el poble com una nena plena d'energia.
Tot i que encara era jove, no tenia por de l'aigua, i els seus ulls brillaven com estrelles cada vegada que sentia històries sobre el mar.

Però al fons del cor de Soeun, sempre hi havia una curiositat sense resoldre.

Era a causa de la llegenda que els ancians del poble es reunien per explicar les nits en què la brisa marina es calmava i la llum de la lluna brillava.

"Fa molt de temps, en un dia de tempesta, deu dracs van intentar ascendir al cel des del mar davant nostre.
Però un es va submergir de nou a l'oceà, i només nou van arribar al cel.
És per això que el nostre poble va passar a ser conegut com Guryongpo, el Port dels Nou Dracs.
Després que els dracs ascendissin i la tempesta s'apaivagués, un bell arc de Sant Martí es va estendre pel cel."

Els adults explicaven aquesta llegenda com si fos una cosa de la qual presumir, però per a Soeun, no sonava més que com un conte misteriós i oníric.

Així que Soeun sovint murmurava per a si mateixa.

‘Per què un drac es va submergir de nou al mar?
Podria haver-hi una raó?’

Llavors, un dia, una tempesta ferotge va assotar, igual que el dia de la llegenda.
Els trons van rugir i els llamps van brillar durant tota la nit.

L'endemà al matí, la pluja va parar. Una càlida llum solar es va filtrar entre els núvols, i un bell arc de Sant Martí va resplendir sobre el mar.

En el moment en què va veure l'arc de Sant Martí, les passes de Soeun la van portar cap al mar.

“El mar ha d'estar cristal·lí ara mateix!”
Amb el cor bategant, va respirar profundament i es va submergir a l'oceà.

Mentre nedava per l'aigua, un raig de llum va cridar la seva atenció entre les onades.

Nedant més a prop, Soeun va veure alguna cosa que brillava tènuement.
No era una petxina ni un corall acolorit, sinó una gran perla amb forma d'ou.

Què és això? Sembla una pedra, però també una perla enorme!'
La gran perla tenia un to blavós, i quan va tocar els seus dits, una energia càlida va fluir a través d'ella.

Col·locant amb cura la perla a la seva xarxa, el cor de Soeun bategava salvatgement.

Sostenint la xarxa amb força per no perdre la perla, va sortir a la superfície.

Soeun era coneguda a tot el poble

com una nena plena d'energia.
Tot i ser jove, no tenia por de l'aigua,
i els seus ulls brillaven com estrelles

sempre que sentia històries del mar.

Però molt endins del cor de la Soeun,
sempre hi havia una curiositat sense resoldre.

Les nits en què la brisa marina es calmava

i la llum de la lluna brillava,
era per la llegenda que els ancians del poble

es reunien per explicar.

"Fa molt de temps, en un dia de tempesta, deu dracs
van intentar ascendir al cel des del mar davant nostre.
Però un es va submergir de nou al mar,
i només nou van ascendir al cel.
És per això que el poble va passar a anomenar-se

Port dels Nou Dracs, Guryongpo.
Després que els dracs ascendissin i la tempesta s'apaivagués,
un bell arc de Sant Martí es va arquejar pel cel."

Els adults explicaven aquella llegenda

com si fos una cosa de la qual estar orgullosos,
però per a la Soeun, no sonava més que com

un conte oníric i misteriós.

Així que la Soeun sovint murmurava per a si mateixa.

‘Per què un drac es va submergir de nou al mar?
Podria haver-hi una raó?’

I llavors, reunint el seu coratge, es va submergir al mar!

El primer a apropar-se a Soeun va ser un peix lluna.

Balancejant el seu cos ample i pla mentre derivava tranquil·lament, el peix lluna va obrir la boca lentament, com un savi del mar.

“Hola, petita Haenyeo?”
“Oh, és un peix lluna.”

“Guryong em va dir en un somni que t'ajudés, així que vaig pujar a la superfície.”
“Jo també necessito conèixer Guryong. Em pots ajudar?”

El peix lluna va parpellejar els seus ulls grans i va assentir.

“Nosaltres, els amics del mar, no podem ajudar els humans així com així. Només si resols el que et donem et podrem ajudar. Per arribar a Guryong, has de passar per aquella porta de roca. T'atreveixes a provar-ho?”
“I tant! He d'anar-hi sens falta.”

Soeun es va apropar a la porta de roca, guiada pel peix lluna.
Aquestes paraules estaven gravades a la porta de roca.

<”Quin és el nom internacional del peix lluna?”>

Després de passar per la porta de roca,

el camí es va dividir en dos.

Un conduïa a un bosc profund i fosc d'algues,

mentre que l'altre estava bloquejat per un pany robust en forma de petxina.

Dubtant sobre quin camí prendre,

la Soeun va llegir el rètol a la bifurcació.

Hi havia escrit un enigma.

<“Quan arriba l'hivern, qui som nosaltres que guanyem roba nova i noms nous?”>

La Soeun va mirar fixament el rètol i va inclinar el cap.

“La roba canvia a l'hivern? Què vol dir això?”

Just aleshores, una onada platejada es va precipitar cap a ella.

Centenars d'arengades van giravoltar al voltant de la Soeun,

amb les cues voleiant.

L'arengada amb les orelles llargues que anava al davant va somriure i va xiuxiuejar.

“Petita Haenyeo, què et preocupa?”

La Soeun va nedar durant una bona estona fins que el camí de plata va desaparèixer.
Llavors va aparèixer un poble ple d'orelles de mar i algues.

Una orella de mar va treure el cap amb cautela de la seva petxina.

“Soeun, t'hem estat esperant. En Guryong ens ho va dir.”
“És cert! He vingut a trobar en Guryong.”

“Llavors has de passar per aquest poble.
Però no pots simplement caminar-hi a través.
Només els humans que coneixen de veritat el mar poden passar pel nostre poble.
Ara, t'agradaria resoldre una endevinalla?”
“I tant!”

L'orella de mar va parlar lentament, al ritme de les onades.

“M'agafo fort a les roques per viure.
Però quina eina s'utilitza per arrencar-nos?”

Fins a quina profunditat havia arribat?
De sobte, les onades de l'oceà van començar a giravoltar com un remolí.

“Ah!”

Soeun es va aferrar amb força a la xarxa de pesca,
però el corrent ferotge la va arrossegar, i les seves forces s'esvaïen.

Va ser llavors quan va passar.
Un braç llarg i suau es va lliscar cap a ella i va abraçar suaument la Soeun.
Era el polp d'orelles llargues, que s'amagava com una roca.
Revelant lentament el seu cos carmesí, el polp va parlar amb una veu baixa i amable.

“Petita Haenyeo, estàs bé?

Això ha estat un remolí al mar que gairebé t'engoleix fa un moment.”
“Moltes gràcies, polp.
Si no hagués estat per tu, hauria tingut un problema molt greu.”

“De debò? Jo també vull veure el Guryong aviat.”
“Llavors, primer, hem d'escapar d'aquest lloc laberíntic.
Només així podrem arribar on no hi ha remolins.
Si confies en mi, vindràs amb mi?”

El polp va estendre un dels seus braços llargs cap a la Soeun.

La Soeun va dubtar un moment,

després va agafar amb fermesa el braç suau del polp.

“Ara, agafa't fort.
Per conèixer el Guryong, hem d'anar a la cova.
Jo t'hi portaré.”

I així, agafats de la mà,

tots dos van nedar a través del laberint cap a la cova.

Finalment, vam arribar a la cova blava

on vivia Guryong.
Dins de la cova, era enlluernador

com si les estrelles estiguessin caient,

i petxines i corall s'aferraven a cada paret,

fent-la tan magnífica com un palau de joies.

Mentre Soeun dubtava breument a l'entrada,

una gran ombra va caure davant seu.
Era la balena, la guardiana de la cova.

"Has treballat dur per arribar fins aquí,
petita Haenyeo. Soc la balena que guarda aquesta cova."

La veu de la balena era profunda i amable.
I ressonava.

“Llavors, on podria ser Guryong?
He portat la perla que concedeix desitjos.”

La balena va somriure, mirant la perla.

“Pots conèixer Guryong

a la part més profunda d'aquesta cova. Segueix-me.”

Soeun es va sentir una mica espantada per la cova fosca i vasta.

Just quan dubtava a entrar més a dins,

les onades van ondular i va sentir algú que s'acostava.

“Com has arribat fins aquí?”

En girar-se, va veure un peix lluna, un areng,

una abalona i un polp que corrien cap a ella.